10 claus per Entrenar l'Optimisme. Clauer i instruccions d'ús.

Aquest és el títol de la nova conferència que estic preparant pel mes de setembre. 

En els darrers temps en el procés de buscar eines eficaces per entrenar persones emprenedores, m'he adonat que un factor fonamental, és l'optimismte. Un optimisme intel.ligent que fuig d'una visió simplona del "tot anirà bé", i parteix molt més de la convicció del "veig que me'n puc sortir".

Pensar que naixem optimistes o pessimistes i quedar-nos amb aquesta etiqueta sense intentar reeducar alguns hàbits i creences, posa en mans d'altres el nostre futur. 

No cal dir que això és poc recomanable per les persones adultes, però si parlem dels nens i nenes i dels i les joves, ja veiem, que totes les eines que puguin ajudar-nos a entrenar el seu optimisme, seran poques.

Com a pares i mares, quan pensem en el futur dels nostres fills, i reflexionem sobre què volem per a ells, sovint surt l'expressió, "que siguin bones i persones i persones felices". El concepte "bona persona" està subjecte a valors ètics i morals que no són pas objecte d'aquest post. Tanmateix quan desitgem felicitat pels nostres fills, sense dir-ho, els desitgem aquest optimisme en el sentit que se sentin capaços de tirar la seva vida endavant i ho facin gaudint-la.

10 claus per entrenar l'optimisme, clauer i instruccions, vol aportar elements imprescindibles per millorar aquesta actitud vital dels nostres fills.

Clau 1 DIAGNOSI. Si volem entrenar l'optimisme, com tantes altres habilitats i destreses, haurem de disposar d'eienes per a poder-lo valorar .

Clau 2. Actituds destructives i constructives. L'optmimse tria, evidentment les constructives. Donar algunes eines als nens i nenes perquè aprenguin a triar-ne unes de unes altres, els ajudarà a avançar en aquest camí.

Clau 3- Monòleg interior. L'ABC de l'actitud optimista, té molt a veure amb les coses que nosaltres mateixos ens diem sobre una determinada situació. Si el diàleg és interior, només podrem ajudar-los si els donem eines perquè verbalitzin allò que estan pensant.

Clau 4- Motivació. Aprendre a descobrir-les i a posar-les en valor

Clau 5- El processos de canvi. Dinosaures, camaleons o cucs...amb quina actitud ens quedem?

Clau 6- Fites i la història del bon arquer amb els ulls tapats. Voler arribar a l'objectiu sense veure'l clar, no és un bon camí.

Clau 7- El llenguatge determina el nostre pensament. Quin seria un lleguatge més optimista?

Clau 8- La por, enemiga de l'optimisme. Com els ajudem en el seu aprenentatge de la valentia?

Clau 9- L'optimisme s'encomana, com s'encomana el pessimisme. Algunes eines d'entorn que l'afavoreiexen.

Clau 10- El clauer i les seves instruccions. Un programa d'entrenament.

* aquesta conferència pren com a models de referència els de Martin Selligman sobre la Psicologia Positiva, JA Marina sobre Anatomia de la Por i aprenentatge de la Valentia i eines d'avaluació de Carmen Pellicer

Aturar-se en el camí.....

Fa pocs dies he tingut l'oportunitat de visitar la Provença en l'època de floració de l'espígol. Un regal per la vista i els sentits.
Quan després d'un final de curs molt intens he reprès l'hàbit de fer una entrada en aquest blog, ràpidament he pensat en aquest paisatge de la fotografia i el que representa.

Aturar-se en el camí, vol dir mirar i remirar el que ha passat en aquest curs, fer balanç, sentir l'aroma que deixa tot el que hem viscut i amb qui ho hem viscut, vol apreciar el detall de cada relació i de cada cosa i mirar l'horitzó que albira un nou setembre.
D'aquests camps de la Provença, en surten les tant apreciades essències de "lavanda" que tantes propietats curatives, relaxants i aromàtiques tenen. 
Si fos alquimista i aconseguís crear una essència que portés per nom "aturar-se en el camí" la composaria de senzillesa que és la ens ha de permetre apreciar l'instant. Sovint, durant tot el curs anem tant atrafegats, que ens costa fins i tot gaudir de les coses que ens surten bé, d'aquells  petits moments de cada dia que omplen la vida de sentit. Un altre element d'aquesta essència creada seria l'aroma, un aroma relaxant i suau que porti i evoqui el record i la gratitud. No deixaria de posar-hi polsims de "possibilitats". No hi ha res més plaent que veure, com deia el poeta Martí i Pol, que tot està per fer i tot és possible. Mirar la línia de l'horitzó que és, per definició, plena d'incertesa, i trobar-hi camins diferents i solcs diversos per on trepitjar, omple la vida d'esperança.
L'essència d'"aturar-se en el camí", seria un elixir de benestar, de trobar sentir en allò que som i fem, sobretot perquè ho compartim, amb els qui més estimem, siguin família o amistats.