7 raons per dibuixar una mapa mental del teu 2015

A punt estem de tancar el 2014 i encetar un nou any, un bon moment per fer balanç, però sobretot per planificar un nou any. I planificar vol dir anar més enllà dels bon propòsits i de desitjos, que tan sovint abandonem quan ha passat la febre de somiar-los.

No és la primera vegada que proposo en aquest blog, l´ús d'un mapa mental com a eina per a organitzar, no només idees, sinó sobretot objectius i tasques a fer.

Per què un mapa mental per dibuixar el 2015?

1- GRANS TEMES QUE T'IMPORTEN: en el procés d'obrir les branques principals del mapa, estaràs fent una tria dels gran temes que són, de veritat, importants per a tu i sobre els quals vols que en el nou any hi hagi canvis, millores o simplement que hi passin coses.

2- VISIÓ GLOBAL:  permet adonar-te de que, encara que hi hagi temes difícils i que potser no funcionen prou bé en aquest moment, la nostra vida és molt més que aquell aspecte puntual que ens té molt preocupats.

3- TRES COSES A FER PER CADA TEMA: si fas l'esforç de triar tres coses importants que vols millorar, canviar o transformar de cadascuna de les branques, estaràs identificant prioritzant i concretant aquell cúmul d'idees i propòstis que ens aborden en dates com aquestes...

4- PRENDRE DECISIONS CONCRETES: posar sobre paper tots els objectius que ens plantegem en un any, ens obliga a prendre decisions concretes del que és i no és possible, del que volem o podem fer, o simplement decidir sobre el moment de l'any concret en que portarem a terme el que hem escrit. 

5- REVISAR EL TEU PENSAMENT: un mapa mental ens ajuda a veure les pròpies idees i la informació des d'un nivell d'abstracció superior i ens permet posar-les en ordre. 

6- PER ALTRES USOS: en fer el teu propi mapa mental pots servir d,inspiració als teus fills, per exemple, per ajudar-los a planificar, potser no un any, però sí aquelles tasques que tenen desordenades....

7- UNA EINA QUE ET PERMETRÀ UNA RÀPIDA REVISIÓ DELS OBJECTIUS aconseguits:  quan d'aquí a un any revisis aquest mapa, t'adonaràs de les coses que has aconseguit i de les que has postposat o desestimat. És fàcil de guardar i encara més de revisar.

La fotografia que acompanya aquest post és un possible mapa pel 2015 que et pots descarregar i omplir amb els teus propis objectius. 

Però recorda que una de les coses més agradables d'un mapa mental és dibuixar-los i anar millorant la tècnica, a banda d'una excel.lent excusa per fer-te amb una caixeta de retoladors de colors per fer les teves pròpies creacions.

Endavant amb el teu mapa!!!!!

Regala records

Abans de començar a llegir et suggereixo que pensis en 3 records bonics d'aquest 2014. 

Quan recordem moments agradables que hem viscut, paraules que ens han fet sentir, relacions que ens han enriquit, persones que ens han colpit, revivim sensacions i sentiments. 

Per veure i viure amb il.lusió el present i el futur ens cal recordar coses boniques. Aquest és un post curt, senzill, però que vol aportar un suggeriment. Regalem records! als fills, als pares, als avis, als amics, als qui esitmem. És un dels regals més emotius que podeu oferir. 

Els records s'han de revifar perquè tornin a viure. 

Una capseta plena de records és un obsequi de vida. Perquè viure és recordar

Molt bones festes!

Emprendre és ...

Aquest és el nom d'un taller que he anat impartint en diferents instituts de la comarca. Més de 500 joves de diferents edats, han conegut les 5 experiències d'altres joves que han iniciat els seus respectius projectes: La Bauma (un rocòdrom), Atrezzo (una escola de ball), SINNOCA (servei de mapping, animació de façanes), Brik Bike (una botiga i servei de reparació de bicicletes de Sant Joan de Mediona) i el Pau un emprenedor vital que organitza les seves sortides d'escalada amb la mateixa meticulositat que els altres han engegat el seu negoci.

Han descobert la seva experiència i han reflexionat i triat d'entre 52 valors diferents quins són els que més poden identificar el sentit d'emprendre i els 10 valors que més han puntuat en aquesta tria han estat l'esforç, el treball, la responsabilitat, la confiança en un mateix, la perseverança, la capacitat de cooperar, la creativitat , la capacitat de planificar i organitzar-se i el seny. M'ha sorprès la unanimitat en aquesta tria i encara m'ha sorprès més com es mostraven d'interessats (no tots, és clar) en la discussió del significat de cadascun d'ells. 

No ha estat una experiència fàcil, però sí molt enirquidora. Comparteixo algunes coses que he après:

1- He après que l'exemple educa .Veure d'altres joves lluitant pels fer de les seves aficions i/o habilitats el seu projecte de vida, és altament motivador. Un missatge possibilista que fa de contrapès a tant pessimisme imperant quan es tracta de parlar del futur dels joves.

2- Hes descobert que de la mateixa manera que els agrada discutir sobre quins són els valors fonamentals, tenen serioses dificultats, de forma molt generalitzada, per explicar què vol dir cadascun d'ells. 

3- He pogut veure com els agrada jugar amb la seva pròpia creativitat. I com es mostren de contents i satisfets quan aconsegueixen trobar una idea original que sorprèn els seus companys.

4- Però també he pogut veure com n'és de difícil aconseguir que treballin en grup, els costa perquè no s'ecolten prou, perquè de vegades ni les pròpies condicions de l'aula ho permeten i sobretot perquè tenen molt poc costum de fer-ho.

5- I en una línia semblant he pogut també copsar com costa mantenir la seva atenció i un ambient poc sorollós i tranquil. I bé sabem que sense atenció no hi ha aprenentatge.


El balanç de tot plegat és però molt positiu; hem anat recollint a twitter algunes de le definicions que han fet sobre  #emprendreés.
Deixo com a final algunes d'aquestes frases:

#emprendreés tenir la capacitat d'iniciar nous projectes amb valors com: Responsabilitat, planificació, seny, creativitat...Sant Ramon
#emprendreés luchar por aquello que quieres hacer . 4t ESO de Vallabona d'Anoia

Trobar sentit al que fem

Per difícil que sigui una tasca, una feina, un projecte, quan tenim molt clar el "per què ho fem?", el trajecte és més fàcil de seguir.

Vaig llegir una frase que deia "La tasca del lideratge en els nostres dies no és només guanyar diners, sinó guanyar significat".

Tots plegats ens hem tornat molt més ambiciosos en els nostres treballs. I no parlo pas de diners. Potser perquè sabem que no bufen bons vents per somiar millores econòmiques d'altres èpoques, ens centrem, en general, molt més en aconseguir que la nostra feina ens permeti créixer, ens doni alegria, ens aporti la sensació de que estem vius i que a través d'ella contribuïm a aportar valor a algú més que a nosaltres mateixos.

Docents que enlloc de lamentar-se de les circumnstàncies del sistema educatiu actual, es formen i aprenen per aconseguir millores en la seva didàctica per fer dels seus alumnes, no només persones més cultes sinó sobretot més bones, més decidides i més competents.

Emprenedors que volen aconseguir aportar valor a través dels seus productes o serveis, que vagi molt més enllà d'una simple transacció comercial i que se'n surten perquè han triat com a projecte aquell que està aliniat amb les seves profundes motivacions.

Professionals de  l'administració pública que acompanyen a persones desocupades en la gens fàcil tasca de tornar a treballar i que per fer-ho, s'agafen al sentit que té la seva tasca de contribuir a que el camí sigui més planer.

Tres exemples de col.lectius amb els quals he treballat en els darrers mesos i que han motivat aquesta reflexió. Si aconsegueixo aportar-los eines per veure nous i diferents camins, mètodes de millora i una mica d'entusiasme i d'il.lusió, em motiva, em satisfà i omple de sentit la meva pròpia feina.

Les 5 millors coses de l'aventura emprenedora

Aquest mes farà 5 anys des de que, després de marxar de l'ajuntament de Vilafranca, vaig decidir iniciar un nou camí professional. Volia emprendre el meu propi projecte que posés en valor tot el que durant tants anys havia après. Avui puc dir que els més de 20 anys que vaig passar en aquella organització, van ser una autèntica escola de vida, personal i professional. 

El camí de l'emprenedoria no és ni fàcil ni pla. Possiblement una de les coses que més m'ha costat ha estat la soledat del trajecte. Acostumada a un entorn amb molt i bon equip, els primers mesos els vaig viure amb il.lusió, però també amb tristesa.

Avui, miro enrere i intento desgranar quines són les 5 coses que fan d'aquest, un viatge apassionant ple de destinacions possibles.

1- UN "PER QUÈ?" AMB  MOLTA FORÇA: Tombo per tot arreu impartint cursos i conferències amb la meva maleteta plena de recursos, per poder formar  les persones i ajudar-les a que treguin la iniciativa que porten dintre. Sé que el que explico i les eines que aporto, sense voler pecar de vanitat, ajuden a veure camins possibles. I això dóna un sentit extraordinari a la meva feina. Tots i cadascun dels alumnes que he tingut hi contribueixen cada dia.

2- HE CRESCUT PERSONAL I PROFESSIONALMENT PERQUÈ M'HE ENVOLTAT D'EXCEL.ENTS COL.LABORADORS: Malgrat el meu projecte és individual, no he deixar mai de col.laborar amb d'altres professionals. Amb alguns he escrit llibres, amb d'altres hem creat mètodes, amb totes i tots, he après i crescut professionalment. A tots gràcies!!!!

3- CREAR: Construir un mètode propi d'ensenyar i de transmetre, veure plasmat en un llibre el que escrius, o reproduit en video el que has pensat....Fer evident el que has somiat prèviament, et fa avançar i t'impulsa a seguir creant. No sé explicar-ho millor.

4- ORGANITZAR LA PRÒPIA AUTONOMIA: Si alguna cosa aprenem i practiquem els qui emprenem en solitari, és a organitzar el nostre dia a dia en base a molta disciplina. Explicat així pot semblar càstig. Però m'agafo al sentit etimològic del terme, disciplina ve del llatí disceo que vol dir aprendre. I efectivament, he après a disposar del meu temps, a tenir-ne cura i a prioritzar allò que de veritat m'importa. He treballat i treballo molt, però estic, més que mai amb els meus fills. I això, no té preu.

5- CONVIURE AMB LA INCERTESA AMB UNA MIRADA OPTIMISTA: he après a conviure amb la inevitable incertesa que dóna el fet de no tenir una nòmina assegurada a final de mes, amb l'aprenentatge d'una mirada possibilista i optimista cap el futur. Quan m'atemoriex (que ho fa) el futur, penso, creo, explico i faig noves propostes, i segueixo endavant. La por és enemiga de l'acció.

A tots els qui em seguiu a través d'aquest blog, milers de gràcies!!!!

Abans de començar qualsevol projecte, mirada interior

Per on comença el procés emprenedor? per la idea?, pel projecte?, per la recerca de companys de viatge, per les ganes de tirar endavant?, per la necessitat?.....

Segur que hi ha tantes respostes com projectes i processos emprenedors.

Sia quina sia la teva circumstància, hi ha un pas previ que, crec, és fonamental.

Es tracta de la necessària mirada interior per conèixer ben bé el motor de qualsevol iniciativa que emprenguis que ets tu mateix.

El camí d’iniciar un nou negoci el podem començar en diferents punts. Ens podem centrar en el projecte que tenim entre mans, estudiar-ne la seva viabilitat, descobrir la forma que li volem donar, buscar els recursos, etc. També podries encetar aquest camí en un altre punt, que és el de la recerca d’una idea ben original i novadora, i mirar aquí i allà, si aquesta existeix i en quin format. Tots els camins són bons i a més necessaris, però et suggereixo que comencis per l’actiu més important que tindrà la teva empresa, i aquest ets tu mateix, tant si emprens en solitari com si ho fas en grup.

Iniciar una empresa té moltes implicacions a nivell personal i familiar. No totes les persones emprenen pels mateixos motius, ni ho fan amb la mateixa destresa i habilitat. Una cosa i l’altra condicionen de forma extraordinària el resultat final d’aquell negoci

Aquestes són algunes de les coses que estaria bé que et preguntessis.....t'ajudaran en aquesta necessària mirada interior.

Descripció	1	2	3	4	5
Sé molt bé quins són els meus objectius i els del meu negoci
Sé valorar les meves capacitats
Sóc ràpid i eficaç en la meva feina
No m’agrada perdre el temps
Si les condicions de l’entorn varien, m’adapto fàcilment
Accepto bé les crítiques
M’agrada responsabilitzar-me de les coses que faig
Sé treballar sol i no em desmotivo amb facilitat
Sóc possibilista
Tolero la incertesa
Tinc energia i entusiasme
Em presento i presento les meves idees de forma convincent
Sóc capaç de buscar idees originals, diferents i factibles
Sóc capaç de posar-me les meves pròpies fites i disposar-me a assolir-les

10 claus per Entrenar l'Optimisme. Clauer i instruccions d'ús.

Aquest és el títol de la nova conferència que estic preparant pel mes de setembre. 

En els darrers temps en el procés de buscar eines eficaces per entrenar persones emprenedores, m'he adonat que un factor fonamental, és l'optimismte. Un optimisme intel.ligent que fuig d'una visió simplona del "tot anirà bé", i parteix molt més de la convicció del "veig que me'n puc sortir".

Pensar que naixem optimistes o pessimistes i quedar-nos amb aquesta etiqueta sense intentar reeducar alguns hàbits i creences, posa en mans d'altres el nostre futur. 

No cal dir que això és poc recomanable per les persones adultes, però si parlem dels nens i nenes i dels i les joves, ja veiem, que totes les eines que puguin ajudar-nos a entrenar el seu optimisme, seran poques.

Com a pares i mares, quan pensem en el futur dels nostres fills, i reflexionem sobre què volem per a ells, sovint surt l'expressió, "que siguin bones i persones i persones felices". El concepte "bona persona" està subjecte a valors ètics i morals que no són pas objecte d'aquest post. Tanmateix quan desitgem felicitat pels nostres fills, sense dir-ho, els desitgem aquest optimisme en el sentit que se sentin capaços de tirar la seva vida endavant i ho facin gaudint-la.

10 claus per entrenar l'optimisme, clauer i instruccions, vol aportar elements imprescindibles per millorar aquesta actitud vital dels nostres fills.

Clau 1 DIAGNOSI. Si volem entrenar l'optimisme, com tantes altres habilitats i destreses, haurem de disposar d'eienes per a poder-lo valorar .

Clau 2. Actituds destructives i constructives. L'optmimse tria, evidentment les constructives. Donar algunes eines als nens i nenes perquè aprenguin a triar-ne unes de unes altres, els ajudarà a avançar en aquest camí.

Clau 3- Monòleg interior. L'ABC de l'actitud optimista, té molt a veure amb les coses que nosaltres mateixos ens diem sobre una determinada situació. Si el diàleg és interior, només podrem ajudar-los si els donem eines perquè verbalitzin allò que estan pensant.

Clau 4- Motivació. Aprendre a descobrir-les i a posar-les en valor

Clau 5- El processos de canvi. Dinosaures, camaleons o cucs...amb quina actitud ens quedem?

Clau 6- Fites i la història del bon arquer amb els ulls tapats. Voler arribar a l'objectiu sense veure'l clar, no és un bon camí.

Clau 7- El llenguatge determina el nostre pensament. Quin seria un lleguatge més optimista?

Clau 8- La por, enemiga de l'optimisme. Com els ajudem en el seu aprenentatge de la valentia?

Clau 9- L'optimisme s'encomana, com s'encomana el pessimisme. Algunes eines d'entorn que l'afavoreiexen.

Clau 10- El clauer i les seves instruccions. Un programa d'entrenament.

* aquesta conferència pren com a models de referència els de Martin Selligman sobre la Psicologia Positiva, JA Marina sobre Anatomia de la Por i aprenentatge de la Valentia i eines d'avaluació de Carmen Pellicer

Aturar-se en el camí.....

Fa pocs dies he tingut l'oportunitat de visitar la Provença en l'època de floració de l'espígol. Un regal per la vista i els sentits.
Quan després d'un final de curs molt intens he reprès l'hàbit de fer una entrada en aquest blog, ràpidament he pensat en aquest paisatge de la fotografia i el que representa.

Aturar-se en el camí, vol dir mirar i remirar el que ha passat en aquest curs, fer balanç, sentir l'aroma que deixa tot el que hem viscut i amb qui ho hem viscut, vol apreciar el detall de cada relació i de cada cosa i mirar l'horitzó que albira un nou setembre.
D'aquests camps de la Provença, en surten les tant apreciades essències de "lavanda" que tantes propietats curatives, relaxants i aromàtiques tenen. 
Si fos alquimista i aconseguís crear una essència que portés per nom "aturar-se en el camí" la composaria de senzillesa que és la ens ha de permetre apreciar l'instant. Sovint, durant tot el curs anem tant atrafegats, que ens costa fins i tot gaudir de les coses que ens surten bé, d'aquells  petits moments de cada dia que omplen la vida de sentit. Un altre element d'aquesta essència creada seria l'aroma, un aroma relaxant i suau que porti i evoqui el record i la gratitud. No deixaria de posar-hi polsims de "possibilitats". No hi ha res més plaent que veure, com deia el poeta Martí i Pol, que tot està per fer i tot és possible. Mirar la línia de l'horitzó que és, per definició, plena d'incertesa, i trobar-hi camins diferents i solcs diversos per on trepitjar, omple la vida d'esperança.
L'essència d'"aturar-se en el camí", seria un elixir de benestar, de trobar sentir en allò que som i fem, sobretot perquè ho compartim, amb els qui més estimem, siguin família o amistats.

Què farem aquest estiu?

Estem a les portes de l'estiu. Els nens i nenes i els i les joves ja ho esperen. Final de classes, final de deures, final d'activitats extraescolars....un llarg, molt llarg periode de descans.

Hi ha temps de tot, de divertir-se, de jugar, de sortir, de llegir, de fer, de no fer i també d'avorrir-se. No resulta fàcil ni barat conciliar aquest temps vacacional amb la feina i les vacances de la majoria de pares i mares.

No vol ser aquest un post adreçat a la lamentació...La motivació que m'ha portat a escriure,l és el fet de pensar, com poder aprofitar aquest temps per ajudar-los a organitzar-se, a ser més autònoms, a triar, a decidir, a planificar i a controlar més i millor les seves coses i el seu temps però sobre tot com podem somiar un temps d'estiu que sigui un pas endavant per educar-los en la serenor, la tranquil.litat i en el gaudi de les coses petites. 

1- Dibuixem un calendari: (planifiquem). 

És una eina molt útil, tenir un calendari que comenci l'endemà del final de curs i que acabi el dia 14 de setembre. Els ajuda a agafar consciència del temps que tenen per endavant. És una manera de veure que en tants dies i tantes hores hi caben moltes coses. Però el temps, com el gas, s'esfuma si no tenim la capacitat d'organitzar-lo bé.

2- Posem-hi coses que ens entusiasmin (entusiasme)

A cada edat el que hi correspongui. Està clar que si els hem apuntat ,o ells mateixos han triat, un camp d'estiu o un campus, o unes colònies, ha d'estar apuntat en el calendari. Però aquesta eina ens ha de servir també per ajudar-lo a pensar quines coses, de vegades petites coses li agradaria fer. Coses que de veritat l'entusiasmin. És una bona ocassió per parlar-ne, per agafar-ne consciència i potser fins i tot acabem descobrin coses que desconeixiem.

3- Posem-hi allò que no podem fer durant l'any (objectius)

Segur que durant el curs han quedat pendents coses que,per manca de temps, no hem pogut fer. Endreçar unes fotografies, o un calaix, o pintar qualsevol cosa, o potser quedar amb algú que fa temps que no veiem...o llegir un llibre,....qui sap...

4- Un temps per a cada cosa i cada cosa al seu lloc (organització)

Acaba el curs i hi ha llibres que tornen a casa, material malmès, estoig brut, maleta trencada......mirem-nos ho bé, endrecem, arregleme, rentem, fem llista de coses que ens caldrà canviar l'any vinent,....El sistema de carpetes els ha funcionat, què els agradaria millorar de cara l'any vinent....És un bon moment per parlar-ne i anotar-ho de cara al curs vinent.

5- Badem (temps lliure)

Les vacances són sobretot un temps per badar i tenir temps lliure. Així que, lluny de ser una cotilla, el calendari ens ha de serivir per planificar i agafar consciència del temps i de les coses que no volem deixar de fer, però ha de deixar moltes estones buides...

6- Llegim, veiem pel.lícules (alimentem el cap i l'esperit)

No està de més, començar l'estiu pensant quines coses els agradaria llegir o quines pel.lícules voldrien veure.....

7- Fem coses junts (alimentem el cor, i el cos i compartim)

Possiblement aquest és el punt més interessant...quins moments volem viure plegats, quines petites coses ens agradria compartir...en definitiva es tracta només de pensar quan ens sentim feliços i parlar-ne amb ells. Si en parlem, si ho somiem, si ho busquem, és molt més fàcil que passi.