dissabte, 28 de desembre del 2013

Educando a los hijos en la incertidumbre

Educando a los hijos en la incertidumbre

Comparteixo en aquest post un reportatge elaborat per Mayte Rius i publicat al suplement ES de la Vanguàrdia el dissabte dia 28 de desembre de 2013. Em van entrevistar i els 10 punts que em semblen essencials per educar en la incertesa surten aquí reflectits.

Educando a los hijos en la incertidumbre
Educar a los hijos nunca fue fácil, y en una sociedad sin certezas aún lo es menos. Si no sabemos qué necesitarán en el futuro, la clave es criarlos, como dicen los expertos, como juncos: dotarles de una base psicológica fuerte y actitudes flexibles que les permitan adaptarse

Leer más: http://www.lavanguardia.com/estilos-de-vida/20131227/54397520813/educando-a-los-hijos-en-la-incertidumbre.html#ixzz2ol2Omms3
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia


La situación actual ofrece pocas seguridades y certidumbres, desde el punto de vista individual y colectivo. Conceptos como formación, carrera profesional, empleo estable, vivienda en propiedad, domicilio habitual, pareja o familia están en transformación, y muchas de las ideas y creencias que durante años han servido de referencia o han regido la sociedad están en crisis. En estas circunstancias, la tarea de educar se complica porque padres y madres han de afrontar problemas para los que no pueden usar los métodos que sus padres utilizaron con ellos. “Cada generación lo tiene más difícil que la anterior para educar porque hace cien generaciones –por decir una cifra–, todo lo que tenía que aprender un niño se lo podían enseñar sus padres, y hoy los padres ni siquiera saben qué debe aprender el hijo o tienen que aprenderlo ellos”, explica Mariano Fernández Enguita, catedrático de Sociología de la Universidad Complutense de Madrid.

No es sólo que padres y madres no tengan referencia sobre a qué edad hay que dejarles utilizar Facebook o cuando es adecuado facilitar a un niño un móvil. Es también que no saben en qué han de formar más o mejor a sus hijos para que tengan más oportunidad de trabajar, ni si han de promover en ellos el compromiso y la firmeza con los proyectos y las relaciones personales o alentar el relativismo para entrenarlos en la ruptura y los cambios constantes. Y esta falta de certezas a menudo paraliza a los padres. Maria Batet, maestra y responsable de Valorsdemprendre.org, desde donde desarrolla metodologías para fomentar la emprendeduría y aprender a convivir con incertezas, asegura que el mejor antídoto ante las incertidumbres actuales es recuperar la capacidad de pensar. “En vez de resolver los problemas que nos plantean los hijos de forma rápida e impulsiva, hay que desgranar el problema, desglosarlo y ver las consecuencias que pueda tener, analizar por qué sí o por qué no el chaval ha de tener móvil, o ha de hacer o no hacer cualquier cosa”, comenta.

Resulta importante, dicen los expertos, que los padres no conviertan su falta de referentes o sus incertidumbres sobre el futuro en inseguridad. “Los padres transmiten su seguridad –o lo contrario– por ósmosis, es decir, por contagio; por eso las circunstancias actuales de inseguridad son muy negativas para los niños”, apunta Gonzalo Hervás, profesor de Psicología de la Universidad Complutense. Y añade que la adversidad económica es una potente fuente de estrés para los niños incluso aunque no les afecte directamente, “porque el estrés de los padres se contagia en muchos casos de forma automática y sabemos que eso genera vulnerabilidad psicológica a desarrollar trastornos de ansiedad, de depresión, e incluso más graves”.

Fuertes y adaptativos Sea complicado o no, a los hijos hay que seguir educándolos y probablemente la mejor forma de hacerlo sea prepararlos para esa incertidumbre que les toca vivir, para resolver problemas, afrontar imprevistos, detectar posibilidades, renunciar a lo que ya no vale… Porque, tal como apunta Fernández Enguita, un futuro incierto puede verse como algo preocupante, de riesgo, o como la posibilidad de un futuro más abierto, menos marcado por el pasado y con más oportunidades y sorpresas. “Hoy, como siempre, los padres pueden y deben ser para los hijos un referente moral, además de enseñarles a seguir aprendiendo, a aceptar lo nuevo y lo diverso, a responder de forma adaptativa y creativa al cambio social”, apunta el sociólogo. Y explica que, como nadie puede saber hoy con certidumbre las tendencias de empleo de mañana ni qué formación será la más adecuada en unos años, “lo esencial para los hijos es aprender a aprender y entender que lo que aprendan hoy ni les obliga a nada ni les garantiza nada para mañana, salvo una capacidad aumentada de afrontar la vida”.

Gonzalo Hervás cree que la incertidumbre sobre el futuro puede tener ciertas ventajas. “El no tener certezas sobre lo que la sociedad espera o necesita puede permitir centrarnos en lo importante, en las personas, en desarrollar la humanidad de los hijos más allá de modelos centrados exclusivamente en competencias”, dice. Y subraya que aspectos como la tolerancia a la frustración, la capacidad para conectar con los demás, el autoconocimiento, el desarrollo emocional o la madurez son intemporales, pero a menudo se quedan en un segundo plano educativo tras los idiomas y la tecnología.

Porque, después de hablar con sociólogos, psicólogos y educadores, parece claro que aunque los padres no puedan vislumbrar cómo será el día a día de sus hijos en el futuro, sí pueden prever que la sociedad de la incertidumbre necesitará gente más flexible y creativa, personas muy autónomas y seguras de sí mismas que puedan ver distintas soluciones a un problema, capaces de afrontar con éxito la adversidad y el estrés y muy adaptativos.

El sociólogo e investigador Javier Elzo ofrece un símil muy gráfico: “Necesitamos criar juncos: jóvenes que tengan unas raíces firmes, es decir, un equilibrio psicológico e intelectual sólido, pero que sean flexibles para adaptarse a los vientos que vayan soplando”. En su opinión, la aspiración de los padres –y de la sociedad– habría de ser contribuir a formar chicos y chicas con una buena competencia personal, “entendiendo por ello que tengan cierto equilibrio psicológico y la autoestima suficiente para sentirse contentos con ellos mismos, sin querer ser como otros, pero también una cabeza relativamente amplia y estructurada, con la capacidad de hacerse preguntas para situarse en la vida, de saber dónde recurrir para encontrar respuestas y de tener criterio para valorar las buenas y las malas”.

Javier Urra, doctor en Psicología y también en Ciencias de la Salud, considera que enseñar a los hijos a convivir con la incertidumbre requiere desarrollar su inteligencia emocional y creativa, su inteligencia social, y su capacidad crítica, de pensamiento y de reflexión para que tengan respuesta ante los dilemas éticos, los problemas y las rupturas que les irá planteando una sociedad más compleja. “Si van a vivir un mundo de inseguridad laboral, de ruptura de parejas, de accidentes inesperados… hay que prepararles para ello, para que sean flexibles, para que no pasen del amor al odio, para que asuman que las cosas se rompen o se pierden pero la vida sigue y han de poder ver distintas soluciones a un mismo problema”, indica Urra.

Para ello es necesario cultivar las fortalezas y talentos de cada niño o niña, sin tratar de que encajen en un patrón y dejándoles que se equivoquen y que aprendan por sí mismos, “algo que siempre es duro para los padres”, advierte Hervás. Y apunta que en lugar de fomentar el “siempre se ha hecho así”, hay que dar pie a lo contrario, a la creatividad aplicada. “La capacidad de innovación se puede desarrollar en el cajón de los cubiertos; basta preguntarles ¿es esta la mejor forma de ordenarlos? ¡Hazme una propuesta que lo mejore!”, ejemplifica.

Porque, como explica Maria Batet, los padres no pueden educar para garantizar el futuro de sus hijos, pero sí pueden darles herramientas para que ellos sean capaces de construir ese futuro, de buscarse la vida, de encontrar recursos y de organi­zarlos. Hay unanimidad entre los expertos con­sultados en que en una sociedad llena de incertezas les será útil identificar los miedos y superarlos, ser reflexivos, tener espíritu crítico y saber pensar, el entusiasmo y la creatividad, saber explicarse, tener una actitud positiva y una buena autoestima, saber planificar, tener empatía, ser resilentes para reponerse de las adversidades y humildes para buscar ayuda… Batet anima a los padres a trabajar estas habilidades –las mismas que permiten salir adelante a los emprendedores–, desde casa.


DIEZ HERRAMIENTAS CLAVE


Habilidad comunicativa
Tener habilidad para explicar las ideas y proyectos, para convencer, dialogar y seducir es crucial para cualquier circunstancia y para cualquier empleo. Los padres pueden trabajar estas habilidades comunicativas no cortando a los niños cuando hablan y alentando que expliquen cosas de distintas formas para potenciar su capacidad de expresión.

Trabajo en grupo
En momentos difíciles trabajar en grupo socializa y la colaboración ayuda a encontrar opciones y soluciones. Por eso desde casa conviene fomentar que los niños se acostumbren a compartir, a colaborar con otros en sus ratos de ocio, a desenvolverse en grupo…

Autoconocimiento
Cuando uno sabe cuáles son sus puntos fuertes y débiles puede lidiar mejor con los problemas y las incertidumbres. Por ello conviene ayudar a los hijos a conocerse mejor, a saber bien lo que les gusta y lo que se les da bien. “Si a tu hijo le gusta jugar al baloncesto, pregúntale por qué, si le gusta porque compite, porque le gusta formar parte de un equipo…; y si le gusta el ajedrez, ayúdale a saber por qué, si es porque se le da bien, porque disfruta con un ambiente tranquilo, porque le gusta pensar qué hará el contrincante… Así irá descubriendo sus habilidades”, explica Batet.

Identificar y superar los miedos

En una sociedad de incertidumbres, donde hay situaciones que no se controlan, surgen muchos miedos. En lugar de inculcar a los niños que no hay que tener miedo y ser valientes, Maria Batet propone enseñarles a identificar a qué tienen miedo, a ponerle nombre y a evitar que los paralice. “Si un niño tiene miedo a dibujar porque no se le da bien, conviene que lo hable, que lo identifique como un hecho concreto y luego incentivarle a que pruebe otra manera de hacerlo”, comenta.

Capacidad organizativa

Para desenvolverse en un mundo incierto resulta clave saber buscarse la vida, idear proyectos, detectar recursos para llevarlos a cabo y or­ganizarse para conseguirlos. Los padres pueden desarrollar estas habilidades en sus hijos si desde pequeños los hacen partícipes de pequeños proyectos y les animan a ingeniárselas para llevarlos a cabo. “Si enseñamos a los niños a desarrollar proyectos a medio plazo –puede ser aprender a montar una bicicleta a partir de un kit u organizar un torneo de baloncesto en el colegio y buscar patrocinadores para ello– aprenden a tolerar la frustración y a desarrollar la capacidad de planificación”, justifica el psicólogo Gonzalo Hervás.

Entusiasmo
Si uno no se siente seguro ni tiene certezas sobre su futuro es fácil caer en el desánimo. Por eso, Maria Batet aconseja educar a los hijos en el entusiasmo. “Lo primero es ser uno mismo entusiasta y no mostrarse decaído; después ayudarles a vivir con entusiasmo las pequeñas cosas, desde salir a montar en bici hasta comerse unas palomitas, porque lo que crea el aprendizaje es el hábito, la repetición”, explica.

Creatividad
Tirar de creatividad, saber leer el entorno para extraer ideas es una herramienta muy útil para desenvolverse en medio de la incertidumbre. Para fomentarla, conviene fomentar la curiosidad en los hijos, alentar que se hagan preguntas, que tengan una mente despierta. En lugar de aplicarles la máxima de esto es así porque siempre ha sido así, promover que propongan nuevas soluciones a cuestiones cotidianas, desde la forma de tender la ropa a la organización de un armario.

Fortaleza

Si hay una capacidad útil en la sociedad de la incertidumbre es la resiliencia, la capacidad de hacer frente a las adversidades, de sobreponerse a ellas y aprovecharlas para salir reforzado. Se desarrolla enseñando a los niños a tener relaciones y amigos en quien apoyarse, a tener empatía, a fijarse metas razonables, a tener una actitud positiva y a aceptar que el cambio forma parte de la vida. “La sociedad actual es más volátil y hay que tener capacidad de adaptación para afrontar noticias negativas, rupturas, etcétera, y si educamos a los jóvenes de una forma muy rígida y los sobreprotegemos, cuando salen de casa y nadie les marca las pautas no funcionan, se hunden”, advierte Javier Elzo.


Criterio
Tener criterio y ponderación a la hora de tomar decisiones y espíritu crítico para analizar la información que se recibe es una formación fundamental para el futuro que se puede alentar en casa. “A los hijos no hay que adoctrinarles con nuestras ideas políticas, sindicales o religiosas, sino enseñarles a leer en los inputs que reciben, ayudarles a saber distinguir el trigo de la cizaña, hacerles ver el sustrato ideológico que hay tras la información que leen en internet o tras el programa televisivo que están viendo o en otros inputs que reciben”, comenta el sociólogo Javier Elzo. Javier Urra añade que también hay que plantearles desde pequeños dilemas concretos para que vayan desarrollando su capacidad crítica: “Que reflexionen sobre la eutanasia o sobre qué pasaría si durante un embarazo se enterasen de que el bebé tiene malformaciones o si como consecuencia de un accidente se quedan parapléjicos…; han de tener criterio y respuestas para una sociedad compleja”.

Actitud positiva

Si en momentos de incertidumbre somos pesimistas nos imaginaremos un futuro negro, de modo que resultará más útil crecer con una perspectiva positiva de la vida para poder apreciar más oportunidades. Para evitar una actitud pesimista en los hijos es importante no anclarles en categorías negativas. “Si un niño te enseña un dibujo feo puedes decirle que ese le ha quedado mal o que es un desastre dibujando; si optas por la segunda opción y una cosa que es temporal, un dibujo, la planteas como permanente, le fomentas la visión pesimista”, explica Batet.



Leer más: http://www.lavanguardia.com/estilos-de-vida/20131227/54397520813/educando-a-los-hijos-en-la-incertidumbre.html#ixzz2ol2uD23n
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

dilluns, 16 de desembre del 2013

iL.LUSIÓ! el millor del regals, és viral

Tenim a tocar uns dies plens de bons desitjos, de bon menjar, de regals....
Aquest missatge vol ser el meu petit regal a tothom qui tingui ganes de llegir-ho i alhora vol contribuir a donar una idea per aquells que estigueu buscant-ne un d'original.
El regal es la IL.LUSIÓ, una paraula que ve del llatí illusio i que vol dir una imatge que surt de la imaginació o a través d'un engany dels sentits però que no té una veritable realitat. Una esperança que no té fonaments


Il.lustració de Montse Batet,
En canvi,en la nostra llengua, la paraula il.lusió té una bonica accepció positiva i justament és  la que propicia aquest regal. La il.lusió vinculada a l'esperança de fer real allò que només sóc capaç d'imaginar amb els meus sentits, la il.lusió que parla pels ulls i se sent a través d'un somriure.
La il.lusió d'explicar una idea i fer-la realitat, la que ens provoca l'espera d'un moment que sabem especial, o la d'unes boniques paraules rebudes, o la d'un petó sincer, o aquella de rebre un missatge  inesperat.... tots ells petits pessics d'il.lusió.


L'any que deixarem enrere l'he viscut envoltada d'homes i dones, molts en situació d'atur amb la il.lusió de tirar endavant el seu projecte i les seves idees, envoltada també de professores i professors il.lusionats en aprendre noves maneres de despertar en els seus alumnes espurnes d'entusiasme, motivació i creativitat.

He descobert una cosa, LA IL.LUSIÓ s'encomana. ´No  he estat capaç de trobar un estudi que certifiqui com es propaga "aquest virus", però, la constatació empírica em diu que això és així de bonic i de fàcil.

Com que hi ha d'altres virus que també s'encomanen (també ho he pogut constatar), com ara el pessimisme o la por, m,he proposat regalar IL.LUSIÓ, MOLTA!!!! 
Us en proposo una de ben senzilla, la il.lusió dels petits moments la dels pessics de vida!

Diuen que qualsevol projecte que fem real, abans l'hem imaginat, l'hem somiat i ens hi hem il.lusionat

Il.lusioneu-vos i il.lusioneu en aquest 2014!!!!!, recordeu, s'encomana!






La meva il.lusió més gran és seguir tenint il.lusions. Jose Narosky

dimarts, 3 de desembre del 2013

Com ens agrada aprendre als adults?

Has estudiat alguna vegada algun curs que realment t'hagi inspirat? Què ha passat perquè això succeís? Com ha estat aquesta formació perquè realment resultés inspiradora?
Quan fem aquesta reflexió i analitzem com aprenem millor, ens adonem de quins elements resulten essencials quan ens formem a l'edat adulta.


La DISPOSICIÓ que jo tingui a l'hora de fer aquella formació repercutirà en la qualitat del meu aprenentatge. Traduit, vol dir: això que vull aprendre, m'ajuda a resoldre un problema o em permet evitar-lo?, o bé em proporciona una oportunitat o em fa créixer personal o professionalment?.

La disposició esdevé vital en qualsevol procés d'aprenentage....no podem omplir una copa que estigui del revés, com no podem aprendre res de nou si ens sentim bloquejats.

L'EXPERIÈNCIA. Quan assisteixo a un curs hi vaig amb uns coneixements previs sobre la matèria. A diferència dels nens, els adults tenim molta i moltes experiències relacionades amb infinitat de temes...
Perquè l'aprenentatge sigui eficaç és important que el formador em reconegui i aprofiti al màxim la meva experiència. 

L'AUTONOMIA. Com a alumna, m'agrada participar activament en la formació i sé que més participo, més aprenc. M'agrada que em considerin capaç i independent i em tractin amb molt respecte quan cometo algun error. A diferència dels nens i nenes, el adults som molt més fràgils davant del fracàs.

L'ACCIÓ: Sobretot m'agrada aquella formació que em permet una aplicació immediata d'allò que estic aprenent. Si no veig clar que allò que aprenc em serà útil, perdo ràpidament l'interés.

Us hi trobeu reflectits?
Aquest 2013 he entrenat un grup important d'emprenedores i emprenedors a Granollers i l'Hospitalet, persones que han triat el camí d'intentar engegar un projecte com a sortida a la seva situació de desocupació. 
Mai no havia trobat grups d'adults tan entregats i disposats a aprendre, per què em pregunto?
Possiblement la seva disposició a buscar una oportunitat i a créixer com a emprenedors, el fet que la formació parteixi d'allò que saben fer o els agrada, que fomenti de forma extraordinària la seva autonomia i que mentre són a l'aula vagin construïnt el seu projecte dota la formació de sentit, de molt sentit. És una manera de construir el seu futur. formació 

diumenge, 17 de novembre del 2013

10 habilitats per a moments complicats






En aquests mesos d’octubre, novembre i desembre, un grup d’emprenedores i d’emprenedors de diferents municipis, entre ells Granollers i l’Hospitalet de Llobregat, estan entrenant les seves habilitats emprenedores.

Alguns, de forma innata, mostren una gran destresa en algunes de les característiques que considerem essencials en el fet d’emprendre, d’altres es troben en aquest camí, perquè n’han explorat de diferents sense èxit. Uns i altres, joves i grans, amb més o menys nivell de formació, homes i dones , inicien el seu camí cap a l’emprenedoria empresarial amb moltes inquietuds semblants.


En el darrer any he estat amb més de 300 persones en situació d’atur que afronten el seu esdevenir de formes ben diferents i amb resultats radicalment dispars.

L’escassetat de treball és una realitat d,avui i pel que sembla, dels anys que han de venir. Aquesta situació/problema/ repte ha de fer-nos replantejar, als qui estem en l’àmbit educatiu, quines són les habilitats essencials que es poden educar i entrenar des de que els nens i nenes són petits per tal de que afrontin aquesta realitat amb les eines, coneixement i actituds necessaris.

En aquest post destacaré 10 elements que es repeteixen en pràcticament totes les situacions i que són susceptibles de ser educades i per tant millorades:

1- El sentiment de por és una constant en totes les persones que es troben en aquesta situació. Por a la supervivència, por al canvi de situació, por a ser rebutjat pels qui tenen al costat i por a perdre estatus, poder,…..
Tots senten por, la diferencia està en si aquesta por paralitza (tòxica) o estimula a l’acció.

2- Del coneixement i reconeixement d’habilitats pròpies, de gustos, d’aficions…surten molts dels inicis dels nous projectes. Mirar enrere i descobrir talents i destreses que un ha manifestat en les seves feines anteriors i que poden ser replicables en d’altres sectors o projectes. Alguns són capaços i saben fer aquesta mirada interior, d’altres es queden encallats en creences limitadores que ells mateixos han generat.

3- L’entorn està ple d’oportunitats, problemes no resolts que poden ser l’origen de nous negocis, canvis que es produeixen a l’entorn que generen noves necessitats, ….per poder-ho detectar cal una mirada molt atenta a tot allò que ens envolta i desenvolupar una intel·ligència contextual (aquella que és capaç de despertar la “xispa creadora” a partir d’elements que es troben al voltant).

Està clar que no totes les persones llegeixen un mateix entorn de la mateixa manera. N’hi ha que només són capaços de veure el problema i d’altres que, en cada problema, hi veuen solucions i alhora oportunitats.

4- Hi ha persones que viuen la situació d’atur amb el convenciment de que mai més no tornaran a treballar i no només això, sinó que expressen un sentiment demolidor “no serveixo per a res”. El fet de pensar que la situació és permanent i no pas puntual (que avui no trobi feina no vol dir que no treballi mai mes) i que té un abast universal i no pas específic (que em costi trobar feina no vol dir que m’hagin de costar altres coses). està en la base de moltes de les actituds pessimistes que avui tant imperen.

5- És més habitual afrontar de forma individual el repte d’iniciar que fer-ho de forma conjunta. Col·laborar, coordinar-se, compartir, comunicar, són algunes habilitats que ens costa practicar i que fan difícil la creació en equip.

Moltes de les persones que estan en procés d’entrenament veuen com el grup aporta idees, solucions,propostes que en solitari mai no haurien trobat. Per no parlar de l’estímul i recolzament que representa saber-se acompanyat.

6- “Ho tinc clar, però no sé com explicar-me”, també aquesta és una expressió comú. Saber explicar i comunicar les pròpies idees, defensar-les, saber escoltar, saber convèncer i saber negociar són sabers clarament millorables i del tot útils quan tenim entremans la feina de començar un nou projecte.

7- El seny de saber triar fins on és prudent prendre el risc d’iniciar un projecte, la humilitat que comporta ser conscient dels propis límits i de la necessitat de compartir amb d’altres, l,esforç de construir, moltes vegades des de zero, un nou camí per tornar a treballar, la perseverança que demana perseguir un objectiu complexe, l,entusiasme que dóna força i esperança per iniciar i continuar i la fortalesa que cal fer servir quan les coses no surten com les havíem previstes, són 6 valors essencials que veiem en bona part dels qui comencen un nou projecte.

8- No són poques les persones que tenen una gran capacitat per a trobar idees originals i factibles, però que en canvi se senten amb poca capacitat de buscar els recursos necessaris i organitzar-los. 

9- És en la capacitat d’iniciar un projecte on possiblement rau la diferencia entre afrontar el repte de tornar a treballar d’una forma activa o passiva. Saber projectar vol dir ser capaç d’imaginar un futur i anticipar-lo, un futur que et sedueix i t’impulsa a actuar. Tenir la capacitat de planificar vol dir també saber donar els passos necessaris per aconseguir fer possible el projecte.

10- Gestió de la incertesa: La incertesa que comporta viure l’experiència de trobar-se a l’atur la coneix qui l’ha patit. El fet d’afrontar-la amb una actitud positiva, no garanteix la reincorporació al món laboral, però sí que permet viure una època per definició complicada, amb menys sensació d’impotència. El camí més ràpid cap al desànim és aquell que ens porta a pensar, que fem el que fem, no podem modificar el que ens ha de passar.







dilluns, 28 d’octubre del 2013

Una bona manera d, aprendre: escolto i tuitejo

Durant aquest mes d'octubre he tingut oportunitat d'escoltar nombrosos fòrums on s'ha reflexionat del dret i del revés sobre què vol dir EMPRENDRE i per què avui en parlem tant fins a fer-nos pesats.
Interessantíssimes reflexions de persones de diferents àmbtis (educatiu, social, econòmic,...) venen a coincidir en algunes coses fonamentals que voldria resumir en aquest post, manellevant algunes frases que he pogut recollir tuitejant allò que he escoltat.

I d'aquí ve el nom d'aquest post. Tuitejar m'ajuda a concentrar l'atenció en allò que escolto per tal de reproduir-ho de forma fidedigna, m'ajuda a buscar l'essència sense treure-ho de contexte i sobretot, em permet retenir-ho per aprendre-ho. No deixa de ser una nova manera de "prendre apunts", amb l'agradable afegitó, que en fer-ho, puc compartir-ho. 

Algunes d'aquestes interessants reflexions:


  • "Les 4 premisses d'un emprenedor: innovació, reptes, motivació i il.lusió". Tatiana López. 
  • "Sense fracàs no hi ha innovació. Si tenim por al fracàs, no innovarem". A. Bassal 
  • "La mala mar fa la barca forta". A. Pont. 
  • "Los emprendedores aportan a la sociedad arquetipos basados en la posibilidad y no en el "ya proveerán". Francisco Longo 
  • "Necesitamos emprendedores que creen valor, pero sobre todo, con valores". Maravillas Rojo
  • "La aptitud suma, la actitud multiplica y los valores fundamentan". Antoni Abad
  • "La por no et permet ser creativa". Dolors Taulats
  • "No se puede enseñar a ser feliz directamente. La felicidad siempre se acompaña de alguna actividad". JA.Marina
  • "Cuando tenemos un proyecto el mundo se vuelve significativo, y por lo tanto interesante". JA Marina
  • "El cerbro no es un vaso por llenar sino una luz por encender" Plutarco citado por Pericles
  • "Hay que soñar para crecer y construir para emprender" Diego Slemenson
  • " Valiente es aquel que ni la dificultad, ni el esfuerzo ni el miedo le impiden emprender". JA Marina
  • "La pasividad, el miedo y la pereza, matan la inteligencia". JA Marina 

dissabte, 12 d’octubre del 2013

Ho entenc, m'agrada, m'és útil

Mapa mental fet per dos professors de Batxillerat
per explicar  derivades
 
"Les emocions són la barrera d'entrada de l'aprenentatge". Ho vaig llegir en el llibre "El aprendizaje basado en el pensamiento" de Robert J. Swartz i d'altres. Em va semblar tant clar, fàcil i cert, que no deixo de repetir-m'ho ni repetir-ho.

Quan entenem un nou concepte, ens agrada i a més li veiem una utilitat, immediatament aprenem i aprenem millor. Malahuradament no sempre es dona així a les aules, perquè sovint pensem que els continguts curriculars són avorrits, no agraden i de vegades no serveixen per a res. Potser nosaltres no ho pensem, però és evident que els alumnes sí que ho fan. Si no som capaços de tocar la seva emoció (perquè els ho hem fet fàcil d'entendre, perquè hem aconseguit que els agradi o perquè ho han vist útil) difícilment aprendran.

Però en això escrit hi ha una gran paradoxa: Com sabem com a professors si han entès, si els ha agradat i si ho han trobat útil?. Si només fem servir una avaluació que gira al voltant de l'examen, que controla els continguts que han memoritzat (de vegades ni tan sols si han entès) i que només té en compte el resultat i no el procés, és difícil millorar la tasca docent i per tant, els resultats de l'alumne.

Les metodologies que respectin els diferents estils d'aprenentatge ( i que tinguin en compte aspectes d'entorn, emocionals, sociològics, fisiològics i psicològics)  en ajudaran a ensenyar millor, però és fonamental que aprenguem, com a docents, a MIRAR MILLOR.

Hem d'entrenar la nostra mirada com observadors, no només d'allò que han après, sinó també i sobretot, saber observar en què són destres, com aprenen millor, què els interessa, què els motiva, com són, com es comuniquen, com es comporten en grup i com entenen.

Aprendre a avaluar diferent, ens ajudarà a ensenyar diferent. Avaluar és saber aplicar una mirada complerta de l'aprenentatge per aconseguir una millora, no pas una nota i arribar a garantir que entenguin, que els agradi, que els sigui útil i perquè només així aprendran de forma excel.lent.

dijous, 26 de setembre del 2013

Petites vivències que ens fan grans

Tombant per diferents municipis de Catalunya aquesta darreres setmanes, he anat coneixent persones de diferents edats, procedència, formació....a tots ells els uneix una mateixa cosa, estan a l'atur.

No sempre els cursos funcionen com jo voldria. No deixo de preguntar-me perquè hi ha dies que el resultat excel.leix i d'altres que és clarament millorable. En el meu desig de reflexionar sobre l'ofici d'ensenyar i la meravella d'aprendre, avaluo cadascuna de les sessions, per mirar d'introduir les millores que em sembla que poden donar més bons resultats.

Però més enllà del que jo faci, és evident que els protagonistes són les persones que tinc davant. I aquesta setman puc dir que he tingut el  grup perfecte. Un grup petit, format per persones que estan a l'atur però que no estan aturades. Gent que té idees i sobretot ganes de buscar i crear el seu propi projecte. Entussiastes, espantats (com ha de ser) però no acovardits. Emprenedors de la vida i circumnstancialment i possiblement per necessitat, d'algun projecte empresarial.

Els projectes sortiran bé o no, no ho sabem. Però la força, l'energia, les ganes de saber i formar-se, la generositat de compartir idees, la voluntat d'aprendre i sobretot l'esperança d'un futur que ells i elles crearan, és el que va fer que el curs sortís rodó.

Endavant Jordi, Javiola, Marga, Ester, Anna, Vanessa, i és clar, al Toni per fer-ho possible.
Us deixo algunes expressions i reflexions seves en acabar el curs. Jo les he penjat ben aprop per llegir-les...simplement em donen força i fan de la meva, una feina privilegiada. Moltes gràcies!!!

"Si hi creus, si t'esforces i l'alimentes, el teu projecte es farà realitat i creixerà sa i fort".
"Sommiar, illusionar-te i tenir petits dosis de bogeria per crear el teu petit món"
"Valor d'emprendre et donar valor per començar a treballar per tu mateix i servir els altres"
"Tener siempre la mente abierta a nuevas experiencias y creer en aquello que quieres"
"Amb ganes i esforç, tot és possible"
"El secret d'un bon emprenedor no és no caure, sinó aixecar-se de nou i continuar aprenent"


dimecres, 11 de setembre del 2013

Saps com aprenem millor?


Tots i totes hem estat alumnes en una classe, en un curs, oients en una conferència.....Sabem molt bé què ens agrada i que no del professor/a o conferenciant que tenim davant.
Possiblement aprenem millor, quan el/la docent respecta el nostre estil d'aprenentatge i quan té en compte alguns aspectes bàsics:


  • Sap que és impossible mantenir l'atenció més de 20 minuts seguits si el qui l'escolta ho fa de forma passiva.
  • Sap que si aconsegueix despertar la curiositat entre els alumnes, aquests estaran molt més atents i per tant aprendran millor.
  • Sap que si aconsegueix emocionar, la comunicació serà molt més fluïda i per tant no només transmetrà coneixements sinó que aquesta conduirà a l'acció.
  • Sap que el bon humor, el petit joc, l'efecte sorpresa, tenen un efecte molt beneficiós sobre l'aprenentatge
  • Sap que si vivim experiències estimulants, automàticament es connecten més neurones en el nostre cervell, i que quantes més connexions hi ha, més aprenentatge es produeix i si ,a més,  aquesta experiència dura més estona, les connexions són més fortes.
  • Sap que aprendre no és  guardar a la memòria, sinó és sobretot saber recuperar, saber expressar, saber utilitzar, saber pensar i saber argumentar.
  • Sap que la motivació és la part fonamental de l'aprenentatge i que en canvi la por i l'estrés la impossibiliten.

Màgia, il.lusió, sorpresa, curiositat, joc, són elements imprescindibles que ens han d'ajudar a que les persones que tenim davant, aprenguin millor, siguin petits infants, siguin nens i nenes, joves adolescents, o persones adultes.
Sabem molt bé "què "hem d'explicar, si a més incorporem noves eines per millorar el nostre "com", aconseguirem disfrutar i fer disfrutar d'un dels actes més bonics de la humanitat que és l'EDUCACIÓ.

A tots i totes els i les professionals de l'educació MOLT BON INICI DE CURS!



dijous, 5 de setembre del 2013

Una eina per controlar la feina. Ajudem-los a organitzar-se (II)

En el darrer post vaig parlar del mètode GTD, un mètode de productivitat personal que pot ser de gran utilitat per ajudar els nens i els joves a organitzar-se millor.
De nou avui, manllevo del món empresarial una eina basada en "la gestió àgil de projectes" es tracta del MURAL KANBAN.

No és més que poder plasmar en un únic paper totes les tasques pendents, és una eina que permet donar visibilitat a totes les feines, controlar el treball en curs i a més genera motivació perquè es va veient l'evolució.

PREPARAR EL MURAL
En un full gran dibuixem 4  columnes, la primera d'elles serà  TASQUES per tots aquelles tasques que volguem controlar. Les altres tres columnes serien, PER FER, FENT, FET.
Subdividisons horitzontals: Per exemple, si en fem un per aquests 11 dies que falten abans no comencem el curs, podríem posar: preparar motxilla, preparar zona d'estudi, comprar llibres, folrar llibres, acabar deures (si n'hi ha més d'un, cada feina és una tasca)....
Cadascuna d'aquestes tasques és un pòst-it de colors diferents. Aquests post-its han de passar de columna a columna fins que la tasca estigui finalitzada.
mai no hi poden haver dos post-its en la columna "FENT"

Val la pena no defallir en l'intent d'ajudar a nens i joves a millorar en la seva organització i pensar que sempre podem millorar una situació, si els donem eines, els resultarà més fàcil. 

diumenge, 18 d’agost del 2013

Ajudem-los a organitzar-se amb eficàcia.


Ben aviat iniciem un nou curs escolar. Els qui som pares i mares d'alguna manera comencem també el curs. De nou ens acompanyarà aquella estranya sensació de compartir el "patiment" d'un examen, d'haver de fer els deures i sobretot el "pànic" a sentir: "m'he deixat l'agenda", o "no porto el llibre" o "he perdut el full".



Es tracta de buscar bons sistemes per fer-ho tot plegat més fàcil, encara que  intentem fer cas al bon amic i expert Juanjo Fernández en el seu recomanable llibre "Com ajudar els fills a estudiar (i fer els deures del col.le)(https://sites.google.com/site/juanjofernandezsola/) quan ens diu :"No són els vostres deures, són els seus deures, però sí són els vostres fills i per això els ajudareu", 



Hi ha molts nens i nenes i joves que traurien molts més bons resultats si aprenguessin a organitzar-se millor. Existeix una metodologia, el GTD (Getting Thinks Done) creat per David Allen que proposa un conjunt de tècniques extremadament útils que es poden adaptar a la perfecció als nens i nenes i sobretot als joves adolescents.





A grans trets aquesta metodologia proposa:

  1. Recopilar: Vol dir capturar tot allò que capta la nostra atenció. Vol dir prendre nota fora de la nostra ment.
  2. Processar: Decidir específicament què vol dir cada cosa que hem recopilat i que en fem
  3. Organitzar: Agrupar les coses en funció d'algun criteri
  4. Revisar: Amb prou freqüència per saber que anem seguint bé el sistema
  5. Fer: Com que ho tenim tot controlat podem fer el que cal fer.
Us proposo un seguit de passos que combinen el fet d'aprofitar la bonica motivació inicial d'estrenar llibres, materials, llibretes, carpetes, colors...amb aquest mètode que ens pot garantir un inici planificat i endreçat. Que aquest inici esdevingui una constant, dependrà de l'esforç i la constància seva i també nostra de revisar periòdicament el mètode que hem creat. Ànim, val la pena!

1- En la majoria de cassos els nostres fills són responsables i per tant, encara que es mostrin desordenats i despistats, pateixen en primera persona el caos que ells mateixos generen. Demaneu-los que escriguin en una frase què volen aconseguir si els ajudem en la seva organització. El meu fill Joan ho expressa així:

"Saber on tinc cada cosa en cada moment". És una manera molt clara d'ajudar-los a  centrar l'objectiu.

2-  Aclarir: el segon pas consisteix en que posin ordre a la seva habitació i/o espai de treball. Que llencin allò que no utilitzin, buidin calaixos, facin espai...Els grans, però també els petits i joves ens sentim molt satisfets després d'endreçar el nostre espai.

3- Pensar el sistema que faci servir aquests 5  passos:

RECOPILAR: els elements de recopilació són bàsicament 3, l'AGENDA, la llibreta d'apunts i/o deures (hi ha qui prefereix fer-ne servir una per a cada cosa) i la carpeta. Quan més simple sigui el sistema, més els ajudarà!
Tot ha d'estar en algun d'aquests tres llocs!
PROCESSAR: Podem ajudar-los a establir a inici de curs un sistema de colors per exemple en la seva agenda. Vermell per anotar les dates d'examen, blau pels deures, verd per l'estudi.
ORGANITZAR: les carpetes amb separadors els ajuden a tenir cada full al lloc on correspon. Podem fer les etiquetes de cada matèria a l'inici de curs i que ells triïn i posin per escrit quin serà el seu sistema d'organització.
REVISAR: És bo pactar cada quan farem la revisió del sistema per garantir que tot va funcionant.
FER

4- A partir d'aquí ja podem anar a buscar el material que ens falti i deixar-ho tot llest per l'inici de curs

John Schaar deia que el futur no és el lloc on ens dirigim, sinó un que estem creant. Ajudem-los a imaginar i crear el seu futur immediat de començament de curs que els aporti seguretat.


dilluns, 15 de juliol del 2013

Com ensenyem a conviure amb la incertesa?


És una obvietat començar aquest post explicant que vivim moments i entorns de molta incertesa Tanmateix no resulta tan obvi que estiguem educant els nostres fills i alumnes per a un futur de poques certeses.


Com es fa? Com els eduquem per a un futur que desoconeixem, que canvia cada dia que passa?

Inevitablement quan eduquem ho fem en base a models que hem heredat, bé perquè els hem après, bé perquè nosaltres mateixos els hem rebut. Però quins referents tenim ara mateix per discernir a quina edat, per exemple, és produent que els nostres fills tinguin mòbil?...i com aquestes, tantes i tantes decisions.

Amb barret d'educadors, com dissenyem els programes de formació a 16 anys vista (que és el temps que els alumnes estarn en una educació formal) tant com costa imaginar i predir el futur més immediat?
Sembla lógic pensar que hem d'incorporar alguns elements nous que els preparin sobre tot per a conviure amb una situació que és segura, la INCERTESA

El canvi de paradigma és important es tracta possiblement de no educar pensant que el que els expliquem els resoldrà el futur, sinó que els hem d'ajudar a entendre que els estem donant eines perquè puguin construir el seu futur.
I això passa per a una educació no només congintiva, sinó també afectiva, centrada més en el propi alumne que en els coneixments a impartir.
Però possiblement la gran assigantura dels propers temps és la d'ENSENYAR A PENSAR i per poder-ho fer, cal que els docents aprenguem noves metodologies i coneguem com es genera el pensament, com aprenen els nostres alumnes i quins recursos podem fer servir per millorar la seva manera de discernir.

dimecres, 10 de juliol del 2013

Cuando hay aprendizaje, hay transformación

"El centro educativo como motor de innovación y creatividad" ha sido el titulo de las enriquecedoras jornadas celebradas en la IX Escuela de verano de Almagro durante tres calurosos días de julio. Una ciudad que acoge como pocas  la cultura, la reflexión, el arte, el teatro y la EDUCACIÓN.
Más de un centenar de docentes y  ponentes hemos aprendido, discutido y debatido las distintas  caras del complejo prisma de la educación para el emprendimiento.  He tenido la suerte de participar como formadora y colaboradora de Vicens Vives, en un ámbito de debate y reflexión sobre EDUCAR PARA EMPRENDER, EDUCAR EN VALORES.
Una de las premisas fundamentales del aprendizaje está recogido en el título de este post: "Cuando hay aprendizaje, hay transformación"  En homenaje a los organizadores del encuentro y sobretodo al profesorado participante, recojo y comparto los enriquecedores comentarios de los participantes, auténtica evidencia de esa transformación. Disfruten y lean:

“Pensaba que  el  emprendimiento era una cualidad innata, ahora creo que el emprendimiento se puede entrenar siempre que me den las herramientas adecuadas para ello.”

“ Antes pensaba que las capacidades/aptitudes de una persona delimitan la acción de emprender (todo el mundo no vale), ahora pienso que es posible fomentar la capacidad de emprender aplicando e mostrando valores y actitudes”

“Antes pensaba que eran conceptos difíciles de llevar a la práctica en la realidad de un centro educativo, ahora pienso que es eminentemente práctico y que se puede tratar desde diferentes áreas en consonancia con las competencias y la educación en valores”

“Antes pensaba que el emprendimiento estaba sólo relacionado con las empresas, ahora pienso que el emprendimiento está relacionado con muchas más cosas como por ejemplo la creatividad, los valores,..”

“Antes pensaba que la creatividad y la imaginación eran similares, ahora pienso que la imaginación contempla aquello que no puedes llegar a tocar y la creatividad significa generar ideas que tengan sentido”.

“Antes pensaba que era más complejo llevar el emprendimiento al aula, ahora pienso que no es tan difícil, tan solo es necesario ser capaz de imaginar más allá de lo establecido…”

“Antes pensaba que el emprendimiento es un contenido a aprender y evaluar, ahora pienso que el emprendimiento es un valor personal que se puede aprender y que se construye a partir de muchos valores en los que podemos crecer”

“Antes pensaba que el emprendimiento consistía en buscar el autoenriquecimiento y la competencia entre personas, ahora pienso que puede englobar valores positivos como la creatividad, la colaboración y el entusiasmo”

“Antes pensaba que el emprendimiento se relacionaba tan solo con el mundo de la empresa y que además eran cualidades innatas, ahora pienso que el ser emprendedor se puede promover y entrenar desde diversos ámbitos y desde muy pequeños proyectos”


Acabo el post con una preciosa frase que pronunció José Pedro Carrión después de su actuación "Júbilo terminal" en el Corral de Comedias: "Decir es volver a escribir en el alma"

dimarts, 2 de juliol del 2013

LA GENEROSITAT #VALORSDEMPRENDRE

La persona generosa és aquella que experimenta gust i plaer en el fet de compartir objectes, pensaments idees, temps i sentiments amb els altres.
Sovint atribuïm el valor de la generositat al voluntariat i a la solidaritat, perquè possiblement n'és una de les seves expressions més visibles.
Però donat que aquest bloc posa focus en el tema de l'emprenedoria, voldria destacar aquest valor en una manera d'entendre aquesta actitud humana que viu i creix a partir de l'entusiasme.
Mai com ara havia apreciat la generositat del saber, la generositat de compartir idees. Soc conscient de que, explicada així, pot ser bastant menys glamourosa que la que associaciem a la solidaritat, però del tot necessària per aquelles persones que necessiten buscar, compartir, explicar i conèixer noves idees per tirar endavant els seus projectes.
Quan entrenem la creativitat entre mestres, emprenedors, entre joves, un dels moments sense cap dubte més màgics, és el que es crea quan "regalem idees", quan dediquem temps i pensament no pas a generar idees per al nostre projecte, sinó que les pensem per als altres i els les regalem com a tresor que són. He vist valorar una petita idea rebuda com si d'una joia es tractés.
I aquesta és una expressió de generositat necessària per a qualsevol emprenedor.La mirada genuïna, entusiasta i il.lusionada que té una persona que està en procés de tirar endavant un projecte, el fa especialment creatiu per a generar idees pròpies però també per a d'altres emprenedors. Compartir-les, explicar-les i regalar-les esdevé un dels actes de generositat més rics tant si n'ets emissor com receptor.


Els nous moviments "CO" que posen èmfasi en la cooperació, la col.laboració i la cocreació, el coworking es basen en el valor fonamental de la generositat que esdevé un puntal de l'emprenedoria.

La GENEROSIDAD
La persona generosa es aquella que experimenta gusto y placer por compartir objetos, pensamientos, ideas, tiempo y sentimientos con otros.
Atribuimos el valor de la generosidad al voluntariado y a la solidaridad, porque posiblemente es una de sus expresiones más visibles.
Puesto que este bloc pone el foco en el tema del emprendimiento, quisiera destacar este valor en una de las maneras de entender esta actitud humana que vive y crece a partir del entusiasmo.
Jamás como ahora había apreciado la generosidad del saber, la generosidad del compartir ideas. Soy consciente de que explicada de esta forma, resulta mucho menos glamurosa que cuando la asociamos a la solidaridad, pero es absolutamente necesaria para aquellas personas que necesitan buscar, compartir y conocer nuevas ideas para avanzar con sus proyectos.
Cuando entrenamos la creatividad entre maestros, emprendedores, entre jóvenes, uno de los momentos más mágicos sucede cuando nos "regalamos ideas". Cuando dedicamos tiempo y pensamiento no sólo a generar ideas para nuestro propio proyecto, sino que las pensamos para otros y se las regalamos como tesoro que son. He visto valorar una pequeña idea recibida como si de una joya se tratara.
Y ésta es una expresión de generosidad necesaria para cualquier emprendedor. La mirada genuina, entusiasta e ilusionada que tiene una persona que está en proceso de iniciar un proyecto, le hace especialmente creativo para generar ideas propias pero también para otros emprendedores. Compartirlas, explicarlas y regalarlas resulta uno de los  actos de generosidad más ricos, tanto si eres su emisor como su receptor.

Los nuevos movimientos  "CO" ponen énfasis en la cooperación, la colaboración, la cocreación, el coworking y se basan en el valor fundamental de la generosidad que se sitúa como pilar fundamental del emprendimiento. 

dimarts, 18 de juny del 2013

L'entusiasme: pensar, sentir, fer

Quan diem que una persona, una situació o una cosa concreta ens entusiasma, estem manisfestant que ens agrada molt, que ens mou, que ens motiva, que ens convida a fer..
El seu sentit etimològic ens parla de  l'entusiasme com a possessió dels Déus, com a una agitació interiror.

L'entusiasme és un estat de la persona, una emoció, una expressió. En sentir-nos entusiasmats tenim la necessitat de comunicar-ho, de compartir-ho. Sentim que tenim força i capacitat per afrontar  noves gestes perquè l'entusiasme és expansiu i ens dóna energia.



Però sabem que l'entusiasme no és un acte voluntari ni resultat d'un esforç. Què podem fer doncs per millorar-lo?

Anem a fixar-nos en situacions en les quals decau el nostre entusiasme: ho fa quan mirem amb pesimisme el futur, quan  sentim moments de poca felicitat i quan tenim la percepció de que no controlem tot el que tenim entre mans. De ben segur que trobaríem d'altres situacions que ens generen poc entusiame, però avui ens centrarem en aquests tres perquè configuren el triangle de la nostra ACTITUD: Pensament, sentiment, acció.


Les nostres actituds més o menys entusiastes depenen en gran mesura del que pensem i del que sentim. I no només això sinó que, com diu JA Marina i d'altres pensadors, el nostre llenguatge condiciona el nostre pensament. Si tanquem el cercle podrem afirmar que depenent de com expliquem i com ens expliquem les coses que ens passen aconseguirem unes actituds o unes altres.



PENSAMENTS PESSIMISTES O PENSAMENTS OPTIMISTES


Avui sabem que de la mateixa manera que la por i la vulnerabilitat s'aprenen, també s'aprèn el pesisimisme. Martin Seligman, el gran precursor de la psicologia positiva ha investigat com s'educa l'optimisme i ens explica que té molt a veure amb l'estil explicatiu de tot el que ens va passant durant la vida.
Aquest estil té tres dimensions crtíques DURADA, ABAST i PERSONALITZACIÓ;  dit d'una altra manera som més pessimistes quan pensem que una situació desafortunada serà permanent i no transitòria, afectarà moltes d'altres situacions i no només aquella concreta, i ens sentim responsables únics de que hagi succeit. Ser consicients del nostre estil explicatiu i intentar millorar-la sentarà les bases d'actituds més entusiastes.


MÉS FELIÇOS, MÉS ENTUSIASTES



Ens entusiasmem quan una cosa ens agrada i ens ho fa passar bé. Seria molt reduccionista pensar que quan busquem la felicitat, busquem només viure situacions plaents. Sabem que per ser feliços, ens cal també tenir relacions afectives cap a d'altres persones: fraternitat, amor, amistat, compromis, cura....encara que això no comporti forçosament viure siutacions plaents. Però també ens fa feliços sentir que progressem, que avancem i que aconseguim les nostres fites. L'entusiasme viu d'aquestes tres fonts, d'allò que ens agrada, de les nostres relacions afectives i del nostre creixement personal.



FER, ACTUAR, sota control


Quan trobem el nostre propi mètode que ens fa sentir en productius, creatius, eficaços en la nostra manera de fer, ens sentim molt més relaxats i propensos a entusiasmar-nos per coses noves. Quan tenim la sensació de que anem desbordats, de que res nou no cap ni en la nostra agenda ni el nostre cap, serà ben difícil afrontar noves tasques que despertin en nosaltres aquest "déu" interior.


Amb optimisme, relacionant-nos, aprenent, progressant i tenint el control del nostre temps i les nostres accions aconseguirem actituds més entusiastes.






diumenge, 2 de juny del 2013

La por d'emprendre.

Qui no ha somiat alguna vegada amb la possibilitat de fer un canvi de vida i emprendre el seu propi projecte?
Quan tens una feina "estable" apareix el gran temor, com renunciar a un sou per a una aventura que no sé com acabarà?...Si estàs a l'atur, no m'estaré arriscant en excés?....
Donar el pas per començar demana vèncer la por, i no una, sino moltes.
Benvinguda la por que ens alerta de la temeritat i ens allunya de les decisions forasenyades, benvinguda la por sana que ens fa estar alerta sense impedir-nos actuar, benvinguda la por de la prudència. 
Però malauradament, el llindar d'aquesta por cap a una por més tòxica, és un molt prim.
Ben aviat la por a la superivència, que avui es tradueix en la por a no arribar a final de mes, o por al rebuig dels qui tenim aprop, o al fracàs, o a perdre el poder o l'estatus que tenia fins aquell moment....es planten davant nostre i ens impossibiliten donar el pas.
El valor de l'audàcia, fonamental en un emprenedor s'alimenta de la  valentia i el coratge i s'allunya tant de la covardia com de la temeritat. 
Però l'audàcia viu de tenir els objectius clars, de donar passos, encara que siguin petits per arribar-hi. Viu de verbalitzar allò que volem aconseguir, és a dir, de'explicar-ho en paraules, de plasmar-ho en un paper. 
El llenguatge construeix el pensament i el pensament ens porta a actuar.

No hi ha altra manera de vèncer la por que mirant-la als ulls, anomenar-la pel seu nom, i actuar. I aquesta esdevé una tasca permanent per a un emprenedor, cada dia hi ha una nova por per vèncer, però també un nou estímul per seguir endavant.


dijous, 23 de maig del 2013

Si em formo en emprenedoria, seré millor emprenedor/a?

No hi ha un sol dia que no aparegui alguna notícia relacionada amb l'emprenedoria. Cursos, xerrades, conferències, tallers, tot adreçat a fomentar-la i en la majoria de cassos a una de les seves manifestacions (en absolut l'única) que és la creació d'empreses.
Jo mateixa em guanyo la vida fent aquest tipus de formació.
En aquests moments tinc extraordinaris companys de viatge amb els quals i sota la direcció de JA Marina i Carmen Pellicers estem intentant trobar la fórumula que ens permeti garantir, que la formació en emprenedoria a les escoles dóna com a resultat persones (nens,o joves) més emprenedors.

No puc deixar d'aplicar-me aquesta lògica en la formació que imparteixo. D'aquí a poques hores farem la cloenda d'un dels cursos, dels que he impartit,  que més bons resultats ha donat. Un pla d'entrenament de l'emprenedoria per a un grup de dones de Granollers a través de Granollers Mercat.

Podria dir que el curs ha funcionat molt bé perquè s'ha creat un clima extraordinari, perquè les valoracions de les participants han estat excel.lents, perquè un formador sap, en la simple mirada dels seus alumnes si allò que està explicant, agrada, serveix i s'està entenent. Però per bonica i plaent que sigui aquesta realitat, que ho és, no garanteix aprenentatge.

Si no hi ha alguna altra evidència no seria just manifestar que aquestes dones són avui més emprenedores. 
I això és justament el que intentaré demostrar en aquesta reflexió:

El que volíem aconseguir a l'inici del curs de 40 hores de durada era que les persones que hi participessin aprenguessin i entrenessin algunes de les habilitats pròpies de les persones emprenedores, i que ho fessin a través d'un projecte. Si el projecte esdevé o no empresa, serà un valor afegit, però no pas l'objectiu d'aquest aprenentatge. La lògica porta a pensar, que si un aprèn i practica l'habilitat d'emprendre, aquesta es podrà aplicar a qualsevol dels projectes que un vulgui tirar endavant.

Avui sabem que per aprendre necessitem passar per diferents etapes i que ho fem de diferents maneres, aprenem escoltant, fent, dibuixant, parlant, compartint....la suma de tot plegat és el que ens porta a saber més i a aplicar allò que hem après a d'altres situacions similars.

Voldria resumir algunes evidències d'aprenentatge del que hem compartit en aquests dies:

- AUTOCONEIXEMENT: gràcies a l'entrenament en la mirada interior tenen escrites en la seva pròpia llibreta les seves principals habilitats, debilitats i fortaleses i coneixen quina percepció transmeten als altres.
- IDEES: fruit de l'entrenament en la creativitat totes elles tenen avui més idees respecte als seus projectes de les que tenien quan van començar. Però el que és més important és que han trencat el mite del "jo no sóc creativa" perquè han pogut constatar l'enorme capacitat que tots tenim en aquest àmbit si ho treballem adequadament.
- ESCRIURE: potser m'equivoco , però estic convençuda que moltes d'elles hauran mantingut l'hàbit d'escriure i dibuixar les seves idees i pensaments i faran servir aquest mètode per ajudar-se en l'organització del seu temps i els seus recursos. L'entrenament en productivitat personal ens ho ha donat.
- VERBALITZAR: quan som capaços d'explicar el que hem après o sentit, és quan generem pensament i aprenentatge. En el nostre curs hem verbalitzat constantment i de diferents maneres el coneixement adquirit. Post-it, llibreta, dibuixos, color, posada en comú, i el gran pas, el 80% estan a twitter després de participar en aquest curs.
- COMPARTIR: possiblement una de les coses més riques d'aquest grup. La generositat en regalar idees pels altres, en suggerir millores, en corregir amb rigor i educació


Podria allargar aquest post però acabaré amb una altra evidència d'aprenentatge que és possiblement la més potent en un moment com l'actual:

POSSIBILITAT, si som capaços d'imaginar-ho som més capaços de fer-ho possible!

Gràcies a aquest grup de dones extraordinàries i a tot l'equip de Granollers Mercat, especialment a la Lourdes!!!!


divendres, 26 d’abril del 2013

Sequoies, bambús i ceps, mestres pels emprenedors #valorsdemprendre

No negaré que el fet de ser filla de pagès, hagi influenciat l'escriptura d'aquest post. Fa ja un temps vaig llegir una metàfora sobre les sequoies de Califòrnia. Aquests arbres són els més alts del món i dels que viuen més anys. La seva fortalesa rau en el fet de que els seus troncs estan molt a prop l'un de l'altre i les seves arrrels s'entrellacen de tal forma que si a una d'elles li falta sava les altres li proporcionen. 
De vegades a les classes, quan parlo de la importància de fer xarxa i  de col.laborar, explico aquesta  metàfora. La força de les sequoies és la seva capacitat d'interrelació.

I quan explico la importància de la paciència i de que aquesta és compatible amb el canvi, faig servir una altra metàfora, la del bambú japonès. Sembren la llavor, li tiren l'adob, la reguen constantment i durant 7 anys no passa absolutament res. En canvi, passat aquest temps i en només 6 setmanes la planta creix més de 30 metres. En realitat no és que trigui 6 setmanes a créixer sinó que ho fa durant 7 anys i 6 setmanes. Primer, i de forma invisible durant anys, genera un complexe sistema d'arrels que fan possible sostenir el seu creixement. 
Quan engeguem un projecte, res no és ràpid. Vol aquesta sòlida construcció d'arrels: crear nous hàbits de treball, organitzar el funcionament, sortir a vendre,...Com el bambú, si volem veure créixer la nova empresa, necessitarem un bon temps de paciència.

Però sense arribar a la magnanimitat d'aquest dos arbres, tenim al mediterrani, un arbust que encarna molts valors necessaris per afrontar el repte d'emprendre un projecte. Parlo del cep. Possiblement un dels fruiters que té més capacitat de viure i sobreviure en les condicions més àrides.
Una planta que és capaç d'aprofitar l'escasedat de recursos amb que ha de sobreviure en moltes ocassions, que és resistent, com poques plantes a freds i calors extrems. Els viticultors han de conviure i saber tolerar la incertesa d'una collita que pot veure's malmesa per un bon nombre de condicionants de l'entorn.
Però conrear la vinya, vol a més una tolerància molt important que s'assembla molt a la que necessita l'emprenedor. ÉS la tolerància a la solitud. Perquè malgrat hi ha molts moments en que treballem en xarxa, ens acompanyem dels col.laboradors, fem equip,....emprendre demana saber estar amb un mateix, amb les pròpies idees, amb les pròpies pors, amb reptes que veiem insalavables, amb creences que ens limiten...i malgrat tot, tirar endavant.

Però el cep, les vinyes ens aporten, en veure-les d'altres valors: l'ordre i l'organització,  la tradició i modernitat, la bellesa, l'arrelament, la destresa...

Sequoies, bambús i ceps, mestres pels emprenedors!