L'esport de la creativitat en la trialtló de l'emprenedoria

Encara que ens costi de creure, som creatius per naturalesa, la creativitat és un procés de pensament que ens ajuda a generar idees. Per tant, la lògica ens diu que si aprenem a pensar millor, tindrem millors ideesI d’això justament es tracta. Per què un emprenedor necessita practicar aquest esport?

- Per disposar d’una idea de negoci: de seguida imaginem que un emprenedor tindrà èxit si té una bona idea de negoci, i per tant és aquí on ha de posar en joc la seva creativitat. Cito en Fernado  Trias de Bes en el seu “llibre negre de l’emprenedor”, quan diu, contràriament al que moltes vegades pensem,   que “la idea no té importància, el que és important és la forma de la idea”. Podem i hem de fer un gran esforç perquè el nostre negoci pivoti sobre una idea original, possible i creativa, però com diu l’autor, això no ens garanteix que hagi de funcionar.

- Per fer funcionar tot el procés: ser capaços de posar tota la nostra creativitat en joc en la posada en funcionament de la nostra idea de negoci, serà el millor camí per fer-la funcionar. Com fer-ho per donar-nos a conèixer al nostre públic?, com aconseguir organitzar correctament tot el funcionament de l’empresa? Com trobar un model de negoci que sigui diferent al que és conegut en el sector?.....

Com s’entrena la creativitat?

1-      Desfent-nos d’alguns mites i barreres de la creativitat:

·         La rutina:Com diu Daniel Golemman en el seu llibre “El espíritu creativo” el problema és que patim moltes vegades de “psicoesclerosis” un terme que utilitza amb humor per definir que les nostres actituds es van endurint fruit de repetir-les i com a conseqüència de les rutines.

·         L’autocrítica:En enuncia una altra barrera que és la nostra veu crítica interior que ens autocensura; i per útlim la frustració que sorgeix quan busquem idees i aquestes no surten. Aquesta frustració ens predisposa a l’abandoment. De fet moltes vegades no trobem solucions als problemes, no tant perquè aquests no en tinguin sinó perquè ens rendim abans d’hora.

·         La creativitat és només pels creatius?Estem també convençuts que per ser creatius hem de tenir unes qualitats especials, com si es tractés d’una activitat d’elit. La realitat ens demostra, que més temps i esforç i entrenament dediquem a aprendre a generar idees, més i millor ens en sortim.

·         La creativitat no és bogeria. Associem sovint la creativitat amb la bogeria i també això s’allunya de la realitat. Tenim més idees quan més hem preparat el terreny, més informació hem buscat sobre un tema i més temps hem dedicat a pensar-hi, només aleshores es dóna aquell punt d’inspiració que ens sembla una mica màgic i boig perquè resulta difícil de controlar-lo.

·         Un altre mite a vèncer és el que ens fa creure que la creativitat va lligada al pensament vinculat l’ hemisferi dret del nostre cervell, quan en realitat, necessitem tant el pensament abstracte com el lògic per generar i portar a la pràctica totes les idees que facin més ric el nostre projecte empresarial.

2-      Tenint en compte algunes coses com:

·         TEMPS: cal aturar-se a pensar, donar-nos temps per fer anar les idees. Si emprenem en solitari, cal destinar una estona en la nostra organització horària per explorar noves idees. Si treballem amb un equip, és imprescindible acordar alguns espais de temps per destinar-los simplement a pensar.

·         ATREVIR-SE: atrevir-se a anar una mica més enllà del que està establert. Forçar el nostre pensament fins a trobar idees imaginatives. Les primeres idees són les menys originals, les que se li acudeixen a tothom. Si ens forcem a buscar més idees, les trobarem. Ser creatiu comporta un plus de risc, d’anar una mica més enllà del que està establert. Si encapçalem el nostre raonament amb

preguntes  del tipus “per què no...? “ o “i si.......?”  desafiarem els convencionalismes.

·         MENTALITAT OBERTA: es tracta de deixar-nos sorprendre, de mirar una mica més enllà del que coneixem. Aprendre d’altres realitats i d’altres móns.

·         DIVERTIR-NOS creant; si aconseguim que el fet de buscar i crear noves idees sigui una cosa estimulant per nosaltres, trobarem el temps, ens atrevirem, anirem més enllà....

3-      Aprenent algunes tècniques bàsiques:

Hi ha una gran quantitat de tècniques que ens ajuden a millorar la nostra creativitat. Però si no desfem mites i barreres i no creem les condicions propícies, no ens serviran de res aquestes tècniques.

Neuronilla.com aglutina excel·lents professionals del camp de la creativitat i recull en la seva web metodologies diverses, jocs i moltes tècniques que ens permetran millorar l’entrenament d’aquesta habilitat.

D’entre totes en desataco una per l’enorme contribució que fa en ajudar-nos a pensar de forma global. Parlo dels mapes mentals, el seu creador Tony Buzan ha escrit nombrosos llibres que ens ensenyen a construir aquesta eina tan efectiva i productiva.

Algunes de les seves principals característiques són:

·         Quan dibuixem una mapa mental, fem l’esforç de posar totes les idees en el paper i aconseguim deixar el nostre pensament lliure per generar-ne més.

·         A diferència de fer llistes, construir un mapa mental, provoca que totes idees es relacionin. Activa la memòria i la recerca de solucions.

·         Reprodueix la forma de pensar “normal” del nostre cervell d’una idea a l’altre i totes connectades.

·         Ens ajuda a desbloquejar la ment.

·         Com a emprenedors els podem fer servir en moltes ocasions, quan treballem la idea inicial de negoci, quan volem organitzar la nostra empresa, quan fem un mapa de la nostra web, quan dissenyem la nostra política de comunicació, quan volem fer una presentació, o liderar una reunió.....en definitiva es tracta no simplement d’una eina, sinó d’una forma de pensar que plasmem en un paper.

Tots els elements de la creativitat que hem vist fins aquí, són susceptibles de ser entrenats i a més amb molt bons resultats. Amb temps i ganes, aconseguirem que un dels esports bàsics d’aquesta triatló de l’emprenedoria ens impulsi a aconseguir més bons resultats en la cursa cap a la creació  i consolidació del nostre projecte.

La trialtó de l'emprenedoria

 L’emprenedoria com a esport ens dóna a entendre la possibilitat d’aprenentatge, la necessitat d’entrenament i la idea de progrés en la seva pràctica. Aquesta similitud ens porta també al concepte d’habilitat, d’actitud i d’aptitud: hem de saber, hem de poder i sobretot hem de voler perseguir l’objectiu de començar el nostre projecte, la nostra empresa.

Potser perquè el moment actual dificulta l’exercici de l’emprenedoria, complicarem una mica més la comparativa. L’emprenedoria com a triatló. Aquest es caracteritza per ser un dels esports més durs que existeixen en el panorama esportiu i és en essència la combinació de diferents esports.

Com la triatló, l’emprenedoria s’ha convertit en un esport d’extrema duresa (per la dificultat de finançament, per la retenció del consum, per la incertesa del moment,….). Malgrat això i també com en la metàfora, el nombre d’adeptes a aquest esport creix en una progressió constant, encara que sigui per necessitat, més que no pas per oportunitat. Hi ha però una diferència substancial, emprendre no hauria de ser un esport individual, encara que ho fem en solitari. Hi ha moltes etapes per recórrer (perfilar la idea, preveure possibilitats, escriure el pla d’empresa, els inacabables processos administratius de posada en funcionament, la recerca d’espai, la recerca de finançament, el procés d’obertura,.....) la distància és llarga (passa molt temps des de que es genera la idea fins que hi ha un primer client que ens ha pagat) i el clima és poc favorable (el  moment econòmic del moment genera molta incertesa). Per tot això, val la pena tenir una bona assistència en aquesta  cursa (la família, els amics, la xarxa de coneguts....)

La passió per l’esport, la tenacitat en l’objectiu, la persistència en l’intent estan en la base d’aquesta pràctica. Córrer, anar en bicicleta i nedar són les tres disciplines que habitualment engloben una triatló; si parlem de la triatló de l’emprenedoria i pensem en tres disciplines fonamentals que la definexin proposo la creativitat, la comunicació i l’actitud positiva.

Totes tres són disciplines i habilitats que es poden aprendre i millorar amb la seva pràctica . Un acurat procés d’entrenament ajudarà l’emprenedor a reeixir en la posada en funcionament de la seva empresa.

Deixo per als posteriors posts, l'entrenament de la creativitat, el de la comunicació i el de l'actitud positiva

Estrenar curs, estrenar Institut: l'Institut Can Roca

Demà no només comença el curs a l'Institut Can Roca, s'inicia la seva història. 
Us imagineu tenir l'oportunitat de fer néixer un projecte educatiu? El jove claustre de 6  professors de Can Roca estan en aquest procés. Cadascun d'ells és especialista de la seva matèria, però plegats volen fer d'aquest centre, un entorn d'aprenentatge i creativitat. Al voltant d'una taula dibuixen el seu projecte que té com a pilar fonamental fomentar que els joves tinguin iniciativa i esdevinguin protagonistes del seu futur. 

Vaig tenir l'oportunitat de passar amb ells un matí. Els pares dels alumnes que demà començaran primer d'ESO, estaven col.locant taules, posant armaris, muntant l'institut....fent pinya amb l'equip de professors que   d'aquí a poques hores seran els mentors dels seus fills. No és freqüent aquesta imatge.
Però res no és casual
Ells comencen i emprenen un projecte que va molt més enllà d'inaugurar un curs i un institut. És un projecte d'una gran embergadura. Il.lusió, objectius, idees, treball, incerteses, dubtes, pors, motivació, coratge.
Seran uns grans mestres  de  l'emprenedoria, senzillament perquè encarnen tots els valors que demana el fet d''emprendre. A tot l'equip de l' @inscanroca molta sort i molt d'encert, i a tota la comunitat educativa del centre, moltes felicitats!

Visiteu-los : http://inscanroca.com/

Us seguirem!!!!

10 pautes per ajudar-los a començar el curs. Les pautes de l'ordre no estan en el material genètic de l'individu

/Efectivament, no naixem amb unes pautes de l'ordre apreses. Si bé és cert que hi ha nens i nens i joves que les aprenen amb molta més facilitat que d'altres. Escric més com a mare que com a professional avui. I el que aquí  detallo és una eina que hem treballat amb els meus fills i que els propers dies diran si resultarà útil o no. Ells mateixos m'han animat a que ho pengi en aquest bloc.

1- LA MOTXILLA: una norma ben senzilla, la motxilla no és un contenidor. El compartiment gran per a les carpetes, llibretes i llibres i el petit per les claus, l'etoig, la calculadora i d'altres.... Si ens acostumem cada setmana a fer-ne una neteja, mantindrem l'ordre. Si una activitat la repetim durant un bon periode de temps acabarà essent un hàbit.

2- LA CARPETA: que facin servir la que millor els vagi, de separadors," carpessanos" d'anelles, bosses, subcarpetes.....el més important és que el criteri per guardar-ho sigui CLAR. Escriviu-lo!. És molt útil, una subcarpeta pels fulls que van cap a casa DEURES i una subcarpeta pels que tornen al "cole" DEURES FETS. És bo revisar cada dia al vespre que s'han seguit bé aquests criteris.

3- TAULA DEL COLE: malgrat no la veiem, podem pressuposar com la tenen si són "de mena" desendreçats. Rercordem-los que el calaix de la taula no és una paperera ni tampoc una nevera (no s'hi guarden els entrepans oblidats, per exemple....), tampoc no és el lloc on tenir els deures ni l'agenda.

4- L'AGENDA és PORTÀTIL!!!! ha d'anar i venir. Expliquem-los que quan més lliure tinguem el nostre cap de preocupacions més disponible el tindrem per tenir noves idees i per treballar i estudiar. Buidar tot el que tenim al cap en l'agenda és una excel.lent manera de deixar que funcioni amb molta més facilitat. Si ho apuntem tot, però tot, no patirem per si ens deixem alguna cosa, sabrem sempre que allà està escrit. És una ajuda, si els agrada decorar-la amb colors, amb dibuixos, amb el que sigui, que ho facin. La nostra memòria és molt visual, i segur que els resultarà de més ajuda si allò que escriuen ho personalitzen amb les seves pròpies "il.lustracions". Cal consultar-la al vespre abans d'anar a dormir, i al matí abans d'anar al cole. ÉS LA MÉS BONA ALIADA!!!

5- EL TEMPS, que dibuixin a l'inici de curs el seu propi horari, que se'l personalitzin, que el pengin a l'habitació. Un cop més, que el pintin, que tingui color. Els colors fomenten les idees i el pensament positiu. Ensenyem-los a controlar el seu propi temps, si ens en sortim serà un gran llegat que els deixarem.

6- ELS DEURES, la gran aliada en això és l'agenda i la carpeta. Que s'ho apuntin tot! si aconseguirn crear hàbits en el moment de fer els deures, els facilitarem molt la feina. Hi ha nens i nenes i joves que els fa molta mandra posar-s'hi, però en canvi no s'estalvien el patiment de  saber que encara ho tenen pendent.

7- ESTUDIAR: cadascú té el seu mètode, però la millor garantia és el "mica en mica". No ens cansem d' explicar-los ho. Si els ajuda fer esquemes, mostrem-los com els poden fer i facilitem-los fitxes, si els agrada que els ho preguntem, val molt la pena, se senten més acompanyats

8- MATERIAL: els fulls, els colors, els retoladors, ....el material els acostuma a agradar molt. Soc partidària de que en tinguin força i a mà, però sobretot han d'aprendre a fer-se,n  responsables.

9- AUTONOMIA: encara que pugui semblar que tot el que he escrit sigui molt "intervencionista" l'objectiu és justament tot el contrari. Fomentar que sàpiguen organitzar-se i ordenar i utilitzar el seu temps de forma independent. Els pares els podem donar pautes perquè ho facin millor però són ells els qui ho han de fer. 

10- I per últim penseu que darrera un nen o noi o nena o noia desorganitzat hi ha una persona. Costa molt conviure amb el seu desordre, però no llencem la tovallola. Altre cop,de  mica en mica!.

Com a mare estic molt lluny de fer-ho bé, però m'agrada recordar que val tant la pena persistir....ànim, que comença el curs!